|
Però encara no hem
parlat de la manera com va aconseguir realment la seva fortuna. Donarem
unes dades, extretes de la pròpia documentació franquista, que ens
ofereixen pistes molt sucoses i que ens poden ajudar a deduir-ho amb
facilitat.
Un informe de gener
de 1975, poc abans del seu nomenament com a alcalde, deia que va ser a
la seva època de corresponsal del Banco Hispano Americano quan
aprendió a comerciar con el dinero de cuyo conocimiento hizo la fortuna
que tiene hoy día, calculada en millones de pesetas, no sólo en
inversiones inmobiliarias, bolsa, etc, sino también en liquidez
bancaria. Tiene inmuebles en alquiler, fábrica de caramelos,
fincas, solares, etc.
Fins, aproximadament, l'any 1970 va formar part de l'anomenada societat
"Barça", d'inversions immobiliàries en les quals, segons l'informe del
Govern Civil del mes de maig de 1970, es feien préstecs amb interessos,
hipoteques sobre terrenys, etc. Més endavant, el mes de gener de 1975,
es deia: Está clasificado como comerciante en dinero, es decir, que
en la actualidad sigue haciendo préstamos, en competencia con los
bancos, sin las cortapisas legales de estos, y con los intereses que
libremente pacten... És clar que es dedueix que oferia préstecs
personals a gent necessitada i amb interessos elevadíssims. Això no
passava desapercebut per la ciutadania fins al punt que l'informe de
maig de 1970 ja recollia el que era un secret en veu alta: ... uno de
los motivos del aumento de su fortuna ha sido el haber aprovechado
críticas situaciones de otros,
cobro de
intereses crecidos, renovación de efectos en
|
situaciones altamente
inmorales, etc. Tiene por todo ello fama de carecer de escrúpulos.
No podia
ser d'una altra manera, aquesta fortuna que anava adquirint amb aquesta
activitat lucrativa la invertia en finques i cases. L'informe de
l'Inspector Provincial Enrique Riverola, ja esmentat més amunt, deia
l'any 1964 que Blas Muñoz era propietari de 7 cases i uns quants
terrenys. L'any 1974, el Sub-Jefe Provincial del Movimiento, Antonio
Casares Ferrer, deia: Es propietario de varias fincas y bares que ha
construido y tiene arrendados. I continuava: Unes 400 o 500 cases.
Increïble. Només van fer falta deu anys per passar de ser propietari de
7 cases a tenir-ne més de 400. És fàcil deduir com devia incrementar la
seva fortuna.
Però això no era tot.
Atès el seu poder econòmic i el fet de ser creditor de nombroses
persones li permetia exercir-hi poder, és a dir, el veritable poder, el
que fa que s'estigui hipotecat amb tu. L'informe de 1975 explicava com
va pressionar a comerciants i, fins i tot, els bancs perquè li donessin
suport en les seves aspiracions polítiques o per evitar l'embargament
d'algunes entitats esportives com la UDA Gramenet. D'aquesta forma
s'anava guanyant la fama de protector de l'esport local: Es un hombre
que ha presionado a comerciantes de la localidad, e incluso a bancos y
cajas de ahorros, no sólo para lograr su apoyo en el cargo que pretende
(alcalde... recordeu?), sino también en detener las acciones de
embargo a entidades deportivas... I l'informe reconeixia que no
deja de tener cierta fama, aunque encubierta, de usurero.
Aquesta fama era un
problema polític per als comandaments superiors, ja que era un |
element
de debilitat política que en 1975, quan el seu nomenament com a alcalde
s'acostava, certa premsa antifranquista podia airejar. Però el perill no
era que Blas hagués estat un usurer, sinó que es pogués conèixer
públicament. De totes formes donava certa tranquil·litat que el poder
econòmic de Blas pogués impedir, mitjançant un xantatge subtil, que les
coses sortissin a la llum. El Servicio de Información del Govern Civil
deia el 23 de gener de 1975: Si en la localidad se ha especulado desde hace años con el suelo y con el sector inmobiliario en general,
causa de constantes conflictos y "campañas" de prensa, no sería extraño
que, incluso la propia prensa, al menor desliz del informado (Blas
Muñoz) en el cargo de Alcalde, hiciera una campaña contra él en base
a sus actividades anteriores y actuales, aunque quizás la habilidad -por
las presiones económicas que pueda hacer- pueda soslayar este
problema. (la negreta és nostra).
El dia 28 de febrer
de 1975, quan acabava de ser nomenat alcalde, se li va posar una
querella criminal en el Jutjat número 7 de Barcelona per l'empresa
immobiliària "La Suiza Catalana del Montseny S.A", on se l'acusava
d'usura per descompte de lletres amb interessos usuraris. Es van obrir
diligències prèvies número 1457-75 i a continuació el sumari número
57-75-V que va continuar el Jutjat d'Instrucció número 3. El total de
l'operació pujava a 17.494.859,50 pessetes i era demandat per excés
d'aplicació d'interessos per 2.783.767,45 pessetes. L'estudi de la
querella ens permet conèixer els mecanismes d'enriquiment de Blas Muñoz
Blaya. |
