Núm. 26

 InfoGrama


Novembre

de 2002
   

 
   

 

 

ACTIVITATS A L'ATENEU

aCinefòrum:cicle de Dones Intrèpides
10-11-02 ¿Qué he hecho yo para merecer esto?
 17-11-02 Mamá, hay un hombre blanco en tu cama
 24-11-02 Nadie hablará de nosostras cuando hayamos muerto
1-12-02 Bagdad Cafè
Totes les pel·lícules es passaran a les 19 h

a15-11-02, 19.30 h
Inici del Curs d’Història de Santa Coloma. Grup d’Hisòria José Berruezo

a23-11-02, 22 h
Xaranga tradicional galega Terça-Feira

a24-11-02, 12.30 h
Màgia per a tots els públics amb El Gran Plumini

a29-11-02, 20 h
Assemblea de l’Ateneu

a30-11-02, a les 22 h
Titelles per a adults i música amb Jordi Bertran

LA RESSENYA DEL CABÀS

SCHWERMER, Heidemarie. Mi vida sin dinero. Barcelona: Gedisa, 2002.
En aquest llibre, Heidemarie, una dona de l'est d'Europa, explica la seva experiència vital a partir de la decisió de viure sense diners durant quatre anys. Exposa les seves vivències basant-se en l'intercanvi del que ella podia oferir (cuidar cases, ajudar els altres amb teràpies a partir de la seva professió, etc.). Evidentment, llegint les seves pàgines ens adonem de les dificultats que suposa fer un canvi tan radical, perquè va arribar per exemple a desfer-se de casa seva  o de la seva assegurança mèdica. A més, al llibre es presenten testimonis, com ara una entrevista radiofònica que li van fer. A part de ser un cas curiós, pot donar algunes idees per impulsar d'una manera més moderada una activitat basada en l'intercanvi de les tasques que cadascú pot oferir.

Maria (El Cabàs)
SOM L’OMBRA D’UN SOMNI

Quan un poble intenta imaginar-se a si mateix dintre del present i del futur i no troba un instrument per projectar aquest objecte de la seva imaginació es pot dir que la democràcia està en entredit per molt que tots vulguin col·laborar en el seu afermament. Perquè es buscaran models que enquadrin els afanys i menysprein els records o s'acudirà a les grans derivades que la societat consumista manega perquè es moguin a gust les forces que la condicionen.
El govern, a les comunitats que configuren una societat, té unes arrels molt reals entre nosaltres i al mateix temps una perspectiva històrica: fan referència a experiències populars de lluita autèntica. La cohesió de la nostra ciutat només la podem buscar, o bé en una disciplina imposada o bé en una autodisciplina, en una paraula: o consumim passivament allò que els poders ens donen (amb la seva càrrega d'imatge i propaganda) o arribem a un acord responsable que, més enllà de la còmoda uniformitat d'idees i projectes, camini cap a una convergència de responsabilitats assumides des de la base.
Voler és, en primer lloc, imaginar. Imaginar correctament i concretament.
L'home és l'ombra d'un somni, ens deia el grec Píndaro, tot indicant-nos que tot depèn de la relació entre l'ombra i el somni. Al llarg de la nostra vida intentem esbrinar el somni personal i col·lectiu que ens va engendrar. Volem que, qualsevol que sigui el nostre origen o condició, aquest no sigui inútil ni estèril.
Ens trobem en un món globalitzat i això sembla ser signe de la modernitat. Però ens hem de mobilitzar contra la peculiar lògica economicista cega i exitosa que ha estructurat aquest moment. La societat, quan contempla inerme l'enfonsament dels seus somnis col·lectius mira cap a una altra banda o es decanta per un consumisme encara més dur: d'aquí neixen les violències del nostre segle...
El ciutadà intueix que ha perdut aquesta llibertat suprema que consisteix a controlar el seu destí personal i col·lectiu. Però existeix la lluita... El món ha de canviar en un sentit de justícia i de realisme. Ens toca realitzar aquest canvi des de la mateixa societat, des de la base, despertant-la amb l'educació, la militància, la responsabilitat col·lectiva, la imaginació creadora de somnis. I Can Zam i una Santa Coloma més humana i participativa és un gran somni i una gran responsabilitat.
Som creatius per l'altre i pels altres. Només així somni i ombra no seran en va.
Píndaro al final ens diu: “Ve una guspira de dalt i tot es converteix en llum”.

 Tomàs Savalls
 
 

 
 
     

pàg. 1

 

BLAS MUÑOZ: "UN HOME HONEST I

 

Sembla que els temps canvien, però jo no n’estic tan segur. Només cal comprovar com en el poder local tendeixen a reproduir-se algunes nissages familiars que ja ens van governar en èpoques de la dictadura franquista.
L’home que va ser membre del Consejo Local del Movimiento, tresorer d’aquest en les anys seixanta i secretari de l'Ajuntament franquista durant dècades, Juan Mas Caballé, té avui al seu fill com un dels líders del partit de govern i regidor amb un poder important; qui va ser Interventor i Oficial 1ª de l'Ajuntament durant molt de temps, declaradament conservador i servidor fidel de la Dictadura com a funcionari local, Miquel Viñas Bayà, té avui el seu fill com a regidor i dirigent de CiU a la localitat; però el cas extrem, allò que ningú no hauria pogut sospitar fa alguna dècada, s'ha produït: el fill del darrer alcalde franquista, Blas Muñoz Blaya, és avui també alcalde de Santa Coloma.

problemas de conciencia” (la negreta és nostra). El maig de 1970 es deia: “Aspira ostensible i tenazmente a conseguir el cargo de Alcalde”.
En aquesta època, quan Blas volia ser alcalde, el franquisme seguia empresonant els militants obrers, es torturava als calabosos policials, i s'afusellaven els antifranquistes. ¿S'ha de dir que, quan ja ho va ser, es van afusellar cinc antifranquistes i que Téllez, veí colomenc de CC.OO, va ser torturat salvatjament a Badalona? ¿Va fer alguna manifestació de rebuig el nostre exalcalde? Seguia sent un fidel i addicte funcionari del Règim. A més, en aquella època estava en tota la seva expansió a Santa Coloma el grau més alt d'especulació urbana patida per una ciutat del cinturó de Barcelona i de la qual molts empresaris i polítics local van treure un bon profit. Però dels seus negocis financers i immobiliaris ja parlarem més endavant.

Se'ns pot dir que els fills no són culpables de les actuacions dels seus pares. És cert, i és bo que "s'evolucioni", però dóna la casualitat que s'evoluciona en el sentit que els permet arribar al més aviat possible a posicions de poder; han sabut ser en el lloc apropiat en el moment oportú. Que orgullosos que estarien alguns d'aquests pares veient els seus fills heretar la influència que ells van tenir! Quina pena per als fills que el record polític dels seus pares sigui poc convenient d'airejar!
En canvi, l'atreviment ha fet que Bartomeu Muñoz, l'alcalde no triat que

Blas Muñoz va néixer el 24 de maig de 1925 a Mazarrón (Múrcia), ciutat de la qual procedia també l'últim alcalde republicà de Santa Coloma, però com eren de diferents! Segons un informe de l'Inspector Provincial del Govern Civil, Enrique Riverola Pelayo, de 7 de desembre de 1964, Blas va ser Jefe de Centuria en el Frente de Juventudes.
    Va arribar a Santa Coloma tot just acabada la guerra, l'any 1942, i segons els informes que utilitzem, amb només 128 pessetes a la butxaca, de les quals va tornar 100 als seus pares que vivien en un estat de pobresa lamentable, i és probable que es digués allò de : "Poso a Déu per testimoni que mai tornaré a pasar gana".

avui patim, hagi reivindicat la figura del seu pare en la presa de possessió. I no ha estat una reivindicació personal, producte de l'amor de fill, sinó polític ja que ha dit de Blas Muñoz que va ser "un home honest i un bon alcalde". D'aquesta manera només es contribueix a trivialitzar el que va ser la cruel dictadura de Franco. És clar, es pot dir que va arribar a l'alcaldia quan el Dictador estava agonitzant i que Blas Muñoz només va fer que transitar Santa Coloma cap a la democràcia. Va tenir sort d'arribar tan tard perquè les seves intencions anaven per un altre camí. Blas Muñoz ja pretenia l'alcaldia des dels anys seixanta. El 1965, un informe del Govern Civil deia d'en Blas: “Ansía sobremanera la Alcaldía y para ello se mueve en todos sentidos, buscando apoyos de personalidades políticas, entre las que se cita el General Cabanas, residente en Madrid, emparentado con su esposa... De lo que no hay duda es de que lucha para obtener la alcaldía, de ello hay pruebas”.
Pocs anys després, l'any 1970, en un altre informe del mateix cos es deia: “Es una persona de vida política activa, con aspiraciones que vería colmadas si se le designara para cargo de la máxima representación. Es ambicioso y no dudaría en utilizar los medios necesarios para lograr sus objetivos. Tiene valía personal, es inteligente, audaz y no repara mucho en

I des d'aleshores el seu objectiu a la vida va ser fer-se ric. Per ell només s'havia de tenir iniciativa i... pocs escrúpols. Es va instal·lar a Santa Coloma com a venedor ambulant de caramels i va arribar a tenir-ne una fàbrica instal·lada al número 15 del carrer Sant Silvestre i un comerç del mateix producte a Barcelona. Després es va introduir en uns altres negocis immobiliaris i financers. I, així, el 1965 es calculava que tenia ja un patrimoni d'entre 15 i 20 milions de pessetes de l'època.
Blas no havia pogut estudiar i tenia una formació bàsica per la qual cosa no podia aspirar a grans coses cap als anys quaranta. L'any 1944 treballava com a dependent a Atracciones Apolo del Paral·lel en els coneguts com a Caspolinos. El març d'aquest any, el propietari el va denunciar com a autor d'una apropiació de part de la recaptació d'un dia, encara que no ho va poder demostrar. Però va haver de canviar d'activitat.
 Se'l veia repartint caramels per botigues i quioscos de Santa Coloma, però en pocs anys apareix ja com un home enriquit. L'informe que comentem diu, l'abril de 1965: “El rumor popular le achaca este rápido enriquecimiento a sus negocios de contrabando.

 

 
 
     

pàg. 2
 
    UN BON ALCALDE" (I)


Algunes actituds i declaracions del nou alcalde ens recorden “temps pas­sats que voldríem definitivament enterrats: pressions per haver signat el manifest de defensa de Can Zam, declaracions a favor d'expulsar els immi­grants sense papers, o l'alabança que va dedicar durant l'acte d'investidura al darrer alcalde franquista de la ciutat, el seu pare, Blas Muñoz. Així les coses, des d'Infograma ens ha semblat que no hi havia més remei que fer memòria i recordar qui va ser Blas Muñoz i que va suposar per a la ciutat.
Sabem que els fills no són responsables de les obres dels seus pares (i al revés tampoc!); per això mateix ens desconcerta que un polític que es considera demòcrata, fins i tot socialista, pugui declarar que Blas Muñoz va ser un bon alcalde, i alhora ens obliga a plantejar una pregunta:

 pensa Bartomeu Muñoz inspirar-se en el seu pare per governar?
 

L'any 1952 va ser detingut amb dues persones més i se li va obrir l'expedient 590/52 pel Tribunal Provincial de Contrabando i Defraudación de Barcelona. Aquest Tribunal el va absoldre, però les altres dues persones van recórrer la sentència al Tribunal Económico Administrativo, que va condemnar Blas Muñoz al pagament d'una multa de 10.222 pessetes d'aquell moment (eren molts diners a l'època!) i que va pagar d'immediat i sense recórrer, com podia haver fet legalment! Per tant... les tenia. Anys més tard, quan Blas va sol·licitar al Tribunal Provincial de Contrabando y Defraudación una certificació perquè fos absolt, aquest Tribunal la hi va denegar. Per aquesta època, ell ja no passava gana. Però un altre informe, de la Guàrdia Civil en aquest cas (firmat pel Comandante de Puesto de Santa Coloma el dia 17 de desembre de 1964), deia: “Hay que señalar que ha estado encartado por contrabando en los años 1957 y 1958, según citaciones que obran en este Puesto, del Tribunal de Contrabando y Defraudación de Barcelona, ignorándose si fue absuelto, o por el contrario recayó sobre el mismo alguna sentencia”.
   També va ser corresponsal del Banco Hispano Americano a Santa Coloma, feina que va realitzar fins a l'entrada de la dècada dels seixanta quan ho va deixar per començar a aspirar a càrrecs polítics a la localitat. Aleshores era ja un home riquíssim i als informes es diu que és un dels més grans contribuents de Santa Coloma. Aquest mateix informe de la Guàrdia Civil diu: “Considerado buena persona, de buena conducta, un tanto pedante y conocido como "nuevo rico", ya que en un lapso de tiempo de 15 a 20 años, ha pasado de ser dependiente de colmado, a uno de los mayores contribuyentes de la localidad”.
Però Blas Muñoz volia més, volia ser alcalde de la ciutat. I per això es va afiliar a la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, el partit únic que donava suport “inquebrantable” al Caudillo, el dia 8 d'octubre de 1964, amb el carnet número 54.607. El salt a la política el feia des del seu càrrec de president de la UDA Gramenet. L'any 1964 era regidor i membre de la Comissió de Governació (ordre públic), en una època que els més vells de la ciutat recorden com la policia municipal, a les seves ordres, entre els quals destacava el membre de la Guàrdia de Franco Javier Badía Sala, colpejava amb acarnissament els qui feien cua a les parades de l'autobús de la plaça de la Vila.

Va ser vicepresident del Consejo Local del Movimiento i Consejero de Cultura Física y Deportes l'any 1969. Era un home, com veiem, involucrat a fons en les estructures polítiques del franquisme local.
L'any 1970 va enviar una carta al Governador Civil de Barcelona, Tomás Pelayo Ros, oferint-se per a alcalde de la ciutat i, entre d'altres coses, deia: “... las peticiones de este tipo se hacen de manera indirecta. Mas, como decía el Fundador [es refereix a José antonio, fundador de la Falange Española], nosotros preferimos lo directo, ardiente y combativo. Por ello, sin intermediarios le expongo mi deseo, indicándole que mi posición económica es más que independiente, gracias a Dios, notoriamente buena, mi sincera afección al Movimiento está fuera de toda duda...” i rematava dient que reconeixia que li agradaven els càrrecs públics. El 1974 va ser nomenat “Concejal por el tercio corporativo” i, finalment, el febrer de 1975 va ser nomenat alcalde amb el suport del Governador d'aleshores, Martín Villa.
És curiós observar com les informacions sobre Blas van anar variant amb el temps. L'informe d'abril de 1965 deia d'ell: “La impresión general es que no reune muchas condiciones para un cargo de la máxima representación pública en el pueblo. Gusta de hablar en exceso y de criticar; es ambicioso, indudablemente, y no tiene gran preparación”. De la seva formació es deia que no havia tingut altres estudis que els primaris, encara que posseïa una bona autoformació. L'any 1970 es deia: “No hay garantías absolutas de una gestión honrada y altruista, caso de ser designado para cargo de responsabilidad... Es por otra parte, hombre exaltado, nervioso y muy personalista”. En canvi, l'any 1974 es deia que la seva formació era de batxiller elemental i que era “Hombre emprendedor y de gran actividad, podría desempeñar la alcaldía”, que finalment va aconseguir.
(continuarà)

 

Juan José Gallardo

 
     

pàg. 3

EL DRET DE DECIDIR EL PROPI FUTUR

Primer van venir a buscar els comunistes,
no vaig dir res perquè jo no era comunista.
Llavors van venir pels sindicalistes
i no vaig dir res perquè jo no era sindicalista.
Llavors van venir pels jueus
i no vaig dir res perquè jo no era jueu. 
Llavors van venir pels catòlics
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
Llavors van venir per mi,
però ja no quedava ningú per defensar-me.

Aquest poema del pastor luterà Martin Niemoeller,-sovint assignat erròniament a Bertol Brecht, justifica que avui torni a escriure sobre Euskal Herria. I no per posicionar-me d'un costat, sinó per reclamar el respecte als drets humans, polítics, socials i culturals per part dels dos "bàndols", per alçar la paraula demanant negociació, que és demanar pau.
El conflicte basc ha provocat centenars de morts, segrestos i 400.000 persones exiliades, la meitat per la pressió dels que els acusen de legitimar l'opressió d'Euskal Herria, l'altra meitat víctimes de la persecució policial i legal per defensar la lluita armada.
Malgrat que la tasca policial es demostra ineficient, l'Estat s'entesta a acabar policialment amb ETA, tenint més de 18.000 efectius sobre Euskal Herria -i molts milers més a les casernes que l'envolten, a part dels més de 23.000 ertzaines-, i judicialment amb una legislació que viola drets fonamentals i la divisió de poders. No obstant això, estan plantant llavors d'odi, que creixeran per continuar la lluita en una espiral d'acció-repressió.
Neguen que l'arrel del problema és política i que, en conseqüència, s'ha de negociar una solució: la més democràtica

seria que les basques i els bascos decideixin si volen pertànyer als estats espa-nyol i francès o no, i negociar una treva i la situació dels presos i preses d'ETA i GAL.
Però, lluny d'això, l'Estat espanyol manté viu el conflicte per fanatisme nacionalista i rendibilitat electoral, de la qual cosa el moviment abertzale es congratula perquè ha desemmascarat l'Estat feixista que els oprimeix, i desitja veure militars i tanquetes que escenifiquin l'opressió i radicalitzi posicions.
Emmig, entre l'escandalització del nacionalisme espanyol per anar més enllà de la Constitució espanyola i les crítiques abertzales per no demanar la independència, el lehendakari Ibarretxe, que veia que la història -o Història- se li escapava de les mans, parla d'estat lliure associat.
Si la burgesia política basca és valenta i ho tira endavant es planteja un nou escenari on els dos bàndols hauran d'acceptar el resultat de la consulta popular. Si és que no, ETA perdrà molta de la legitimitat en què diu sostenir-se. Si és que sí, el Parlament espanyol haurà de reinterpretar els articles 2 i 8 d'una Constitució que la Comunitat Autònoma Basca mai no va aprovar, o si no, en paraules d'Aznar es balcanitzarà el conflicte. El que no ha dit Aznar és que ells seran llavors els assassins serbis.

Ramon
 

QUÈ ÉS LA XARXA?
 

La Xarxa és un conjunt de grups i persones de Santa Coloma als quals ens uneixen aquests punts :

1. Som anticapitalistes.
2.Volem transformar la ciutat en tots els seus aspectes: econòmic, social, polític, cultural, vital...
3. Sabem que, perquè  aquesta transformació local sigui possible l'hem de vincular contínuament a un procés de transformació global.
4.  Realitzem la nostra activitat fora de les institucions.
5.  Som un moviment independent de qualsevol organització política.
6.  Som un moviment plural.
7.  Impulsem la creació de trama social alternativa
( formes de relació, producció, consum, oci, informació, etc., contraposades a les capitalistes ).
8.  Impulsem la mobilització popular, fent èmfasi en les accions creatives i la desobediència civil.
9.  Impulsem la democràcia participativa.
10.  Fomentem la interrelació entre grups i persones amb ganes de canviar la vida i la societat.

Calendari de reunions

Acció Glokal
els dilluns a les 20 h

Cooperativa de consum
El Cabàs
els dimarts a les 19 h

Participació!
(Democràcia participativa)
els dimarts a les 20.30 h

Permanències
els dimarts a les 19 h.


Informa't al web de
 la Xarxa

Activitat de la Xarxa
Activitats de l'Ateneu
Actualitat de la Ciutat
Can Zam
Moviments Socials
Democràcia participativa
Antiglobalització...


Actualització contínua

 http://lanzadera.com@laxarxasc

 


Edita: Xarxa de Santa Coloma
Ateneu Popular Julia Romera C/ Santa Rosa, 18 (al costat de la plaça Baró)
SCG, 08921.Tel. 93 466 27 41. a/e : laxarxasc@mixmail.com  Pàgina web : http://lanzadera.com@laxarxasc
 
 
     

pàg. 4
   

Tornar a la pàgina principal

Tornar a Infogrames