Infograma

Núm. 25

InfoGrama

Octubre

de 2002

ACTIVITATS A L'ATENEU

.- Cicle de cine sobre realisme social europeu:
13-10-02 Tocando al viento
20-10-02 Marius et Jeannette
03-11-02 Mi hermosa lavanderia
Totes les pel.licules es passaran a les 19.30h

.- Assemblea-sopar de la Xarxa
18-10-02, a les 21 h

.- Taller de pa àrab
25-10-02, a les 19 h Organitza:El Cabàs

.- Castanyada popular
31-10-02

,- Acte contra el Pla Hidrologic
10-11-02, a les 12 h Llac de Can Zam
Organitza:El Cabàs

LA BOTIGA ECOLÒGICA

   A la botiga del Cabàs hi tenim diferents productes ecològics. Així, hi ha els del col·lectiu Sodepau (són aliments del Sud). En aquests productes es garanteix que no hi ha explotació infantil, males condicions laborals i que es paga un preu just per la feina. A més de comerç just són productes ecològics (s’assegura que no se’ls posa insecticida). Tenim aquests productes del Sud:cacau, infusions, xocolata, cafè, etc.
     De Cal Valls (empresa de Lleida que des de sempre ha optat per l’agricultura ecològica) hi ha sobretot conserves, verdures, sucs naturals, olives, melmelades i llegums. També tenim mel de la Serra de Marina. I la verdura la portem d’un agricultor ecològic de Lliçà d’Amunt (Joan Relats).
   El 31 de maig vam començar a caminar i ja som unes quinze unitats domèstiques.
Així que ànims! Apunta-t’hi i te’n beneficiaràs.

Maria (El Cabàs)

contracte
electoral

     El primer cop que vaig tenir coneixement del terme contracte electoral formava part d'un document extens escrit pels volts de l'any 1995 que criticava el pacte entre Iniciativa i el Psoe a l’Ajuntament i que no va ser publicat per raons que ara no vénen al cas. Havia de ser publicat per una organització de curta existència que es va dir Alternativa Ciutadana.
     La democràcia representativa se sustenta a considerar la ciutadania menor d'edat. Cada quatre anys, coincidint amb el dia de les eleccions, ens donen un certificat que reconeix que estem en possessió de les nostres facultats mentals. Ens donen deu o vint minuts en funció de la quantitat de persones que hi ha davant les meses electorals. En aquest temps, hem d'endevinar si les seves propostes econòmiques, d'urbanisme... són beneficioses per a nosaltres i per a la resta de la ciutadania. És més, hem de ser psicòlegs ja que hem de saber, quan mirem el seu rostre en la infinitat de cartells que posen pels carrers, que compliran les promeses que ens fan. Després d'aquest temps, ens retiren el certificat i ja s'encarreguen ells de representar i defensar els nostres interessos fins d'aquí a quatre anys que ens tornin a concedir uns altres vint minuts de lucidesa.
    Amb el contracte electoral es dota la ciutadania d'un recurs permanent per defensar-se de l'arbitrarietat i discrecionalitat dels nostres polítics funcionaris o funcionaris polítics, que de tot hi ha a la vinya del senyor. Amb el contracte electoral els ciutadans i ciutadanes podran exigir en qualsevol moment el compliment dels compromisos electorals i si no els compleixen revocar-los sense necessitat d'esperar quatre anys.
    Per tal d'evitar que els polítics tractin d'ocultar amb programes massa abstractes les seves veritables propostes, el contracte electoral establirà que aquells punts que no estiguin prou explicitats no es puguin aplicar sense abans haver consultat els ciutadans i les ciutadanes. Aquests requeriments podran ser fets per tota la ciutadania, ja que els alcaldes i regidors se'n consideren representants i les conseqüències de la seva acció política ens afecta a tothom de la mateixa manera. Per tant, els ciutadans podran exigir el compliment dels compromisos hagin votat o no.
     Es podran fer propostes o oposar-se a l'acció del consistori mitjançant la recollida de signatures que no serà més gran que la quantitat de vots per obtenir un regidor/a. A més participació dels ciutadans en les eleccions més vots es necessitaran per obtenir un regidor i més signatures es necessitaran per fer propostes. Si hi ha menys participació, menys vots i menys signatures.
     L'Ajuntament tindrà l'obligació de debatre les propostes en audiència pública i els representants que hagin triat els signants participaran en el debat en les mateixes condicions que la resta de regidors. Aquestes propostes, un cop debatudes, haurien de formar part de les reivindicacions per aconseguir una democràcia participativa.

Carlos (Participaacció!)

pàg. 1

Can Zam, un llarg camí,

L'any 1975, l'especulació urbanística, afavorida per l'allau d'inmigrants d'arreu de l'estat, va propiciar que els darrers regidors franquistes i l'alcalde Blas Muñoz al capdavant, votessin contra la proposta ciutadana de fer dels terrenys de Can Zam un parc i una zona esportiva per a la ciutat.
Això va provocar la mobilització de les associacions de veïns, en uns moments en que es calculava una població real d'unes 170 mil persones, una densitat comparable a Calcuta… carrers estrets, poques voreres, cap arbre… així, l'any 1978 vam presentar el Pla Popular, que entre altres moltes coses reservava per a Can Zam una zona de parc de 26 Ha i una altra de 5 Ha per a la pràctica de l'esport. El primer ajuntament democràtic va fer seus els continguts generals del Pla.

1992-1997: La Mancomunitat de Municipis i La Feria de Abril
Després de "marxar" de Barberà del Vallès, els organitzadors de la "Feria de Abril" van instal·lar els seus "Reales" a Can Zam. Provisionalment, sí…. però manifestaren la intenció de quedar-s'hi. I van trobar en la Mancomunitat de Municipis un gran aliat: aquesta va presentar un avantprojecte de parc que resrvava 6 Ha. per a "zona firal"…, un espai superior al previst al Pla Popular per a tota la zona esportiva! També hi apareixía una línia d’habitatges i un vial al marge esquerre del riu. L'Ajuntament va proposar un debat ciutadà sobre l'avantprojecte, arran del qual més de 70 entitats van engegar la campanya "Can Zam, parc urbà i frondós!". Aquestes entitats, agrupades en la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i el riu Besòs, no volíen ni Feria, ni pisos al parc. I el vial es demanava soterrat.
Es va aconsseguir modificar l'avantprojecte, però l'Ajuntament no va admetre que el debat es fes sobre el conjunt dels terrenys del parc, acotant-lo a la zona delimitada per la fàbrica DAMM i el carrer Girona.

1999: Les Eleccions municipals i Can Zam
A aquella zona se la va denominar "1ª Fase", i va ser innaugurada la primavera d'aquest l'any, abans de les últimes eleccions municipals.
La 1ª Fase responía poc a les espectatives de les entitats: molt ciment, poca qualitat urbanística…, zones anomenades "lúdiques i d'equipaments i serveis" per part dels Serveis Territorials de l'Ajuntament que resultaven massa ambigües…

"Can Zam no és només la 1ª Fase"!…la 2ª Fase de Can Zam
En el seu Avenç de Planejament de la Modificació del Pla Especial del marge esquerre del riu Besòs, l'Ajuntament proposà qualificar la 2ª Fase de "Zona mixta verd/equipaments". Com podeu observar, entre l'enrevessat títol i la curiosa qualificació, no es definiren gaire….
Les 40 entitats ciutadanes que l'any 1998 van presentar-hi al.legacions encara estan esperant una resposta precisa, tot i que la tinent d'alcalde de Serveis Territorials, Carme Moraira, va prometre una ràpida resposta l'any 99, quan va prendre possessió del càrrec.

L’actual trencaclosques de Can Zam
Si feu una passejada per Can Zam aquests dies, veureu que s'hi està treballant de valent en diferents fronts i per part de diverses administracions, però… què estàn fent?. Vegem-ho:

1. El Ministerio de Fomento i la infraestructura de comunicacions
Amples vials en superficie estan rodejant Can Zam, amb 5 rotondes en avançada construcció que ens suggereixen els futurs vials que, sortint de les rotondes, creuaran el Parc en diverses direccions, ocupant una superfície d'unes 2 Ha. Per entendre algun dels motius que fan necessàries aquestes obres d'infraestructura, caldrà fer un cop d'ull a l'ampliació de Barcelona, des del Port

Olímpic fins al Besòs, i des del seu delta fins a la Trinitat. L'enorme operació inmobiliària, batejada amb el nom de "Fòrum de les cultures 2004" necessitarà nous accesos, i només queda lliure el marge esquerre del riu per poder-ho fer… barat.
Res més allunyat dels vials de Servei del Parc que demanem els ciutadans, vials que no trenquin el lligam entre el riu i la muntanya, vials ni necessàriament asfaltats, que permetin l'accés des del Parc fins a la llera del riu.

2. La Generalitat de Catalunya i la Línia 9 del Metro
El pas per Santa Coloma de la línia 9 del Metro serà beneficiós per a la ciutat, i fonamentalment per als seus barris perifèrics. Però això no significa una signatura en blanc: els ciutadans volem tota la imformació sobre les obres que s'estan començant, sobre la ubicació de les cotxeres, i si fa falta ocupar 3.500 m² de terreny en superfície (entre oficines, fossat d'accés obert a les cotxeres soterrades i diversos accessos de vehicles i persones, solament a Can Zam).

3. L'Ajuntament de Santa Coloma i la "Zona mixta verd/equipaments"
L'ambigüitat i la manca d'imformació de les autoritats municipals no poden amagar la realitat. I la realitat és que s'està esprement el territori de la nostra ciutat en una línia d'actuació marcada per l’especulació immobiliària, com a "única sortida per millorar el magre estat de les arques municipals". Tot plegat ens recorda massa dissortats temps anteriors a la democràcia.
És decebedor que ens donin respostes dilatòries, alhora que una bona part del Parc està desapareixent sota els seus projectes actuals: carrers i vies ràpides s'entrecreuen, formant illes que s'omplen d'edificis, restant espais a les zones esportives…
És trist comprovar que no es respecten ni les donacions, quan es pretén desviar la carretera de la Roca des del carrer

pàg. 2

un pròxim desenllaç

VINE A L'ACAMPADA
PER SALVAR CAN ZAM!

26 d'octubre
16 h: trobada a Can Zam i inici de l'acampada.
16 a 18 h: plantada de tendes
18 h: debat i tallers
21 h: sopar col·lectiu
23 h: cremat i musica

27 d'octubre
9 h: esmorzar
11 h: debats i tallers
13 h: cercavila de Can Zam a la plaça de la Vila

Jaime Balmes fins a la masía de Can Zam, partint pel mig l'actual parc del general Moragues… Cal recordar a l'Ajuntament que aquests terrenys van ser donats ara fa deu anys a la ciutat per tal de fer-hi un parc que portés el nom del militar català?
Voleu dir que d'aquesta manera es retalla una corba perillosa? Més aviat esperem que ens espliquin que amb aquest retall es "guanyen" gairebé 17 mil m² de sól que automàticament serà construïble, en quedar disgregat del Parc i afegir-se a la façana de Singuerlí
El reallotjament de les poc més de 30 famílies del barri del Pilar, situat entre els carrers Girona i Anselm de Riu, està pràcticament resolt a hores d'ara. Les poques que queden es poden reallotjar al Singuerlín. No hi h, doncs, cap raó per a la construcció de blocs d’habitatges al Parc.

"Can Zam, parc urbà i frondós!”, una proposta de futur
Can Zam és gran, ocupa unes 31 Ha de terreny. Però no hi cap tot, a Can Zam…, s'ha d'escollir, i les prioritats de

la ciutat pel que fa al Parc no passen per la construcció de vies ràpides, pisos, hotels, discoteques…, tampoc passen per la necessitat d'omplir les arques municipals a l'estil del més ranci i antiquat franquisme, mancat d'idees i de la més elemental visió de futur.
El nostre futur no serà pas aquest, sinó el de la millora de la qualitat de vida, reflectida més en el respecte i la protecció de la natura que en el respecte i protecció del trànsit rodat. I això no és difícil en una ciutat com la nostra. Ni difícil ni car.
Can Zam serà el Parc que necessita Santa Coloma, el nexe natural entre la muntanya i el riu, entre el passeig de ribera i la ciutat.
Can Zam ha de tenir la Zona Esportiva que avui no té la ciutat, una zona que permeti l'activitat esportiva integrada en l'entorn del Parc i no reduïda com ara a la pràctica de la natació.
L'activitat firal del comerç local podrà ser compatible amb els espais lúdics i esportius, juntament amb els equipaments municipals per al manteniment de tota l'àrea i usos del Parc.

I per a fer possible tot això cal:
1. Mantenir l'actual traçat de la carretera de la Roca, amb la façana de la ciutat al marge nord de la carretera.
2. També cal mantenir l'actual traçat del carrer Anselm de Riu com a via de comunicació a les zones esportives, d'equipaments municipals i firals, així com a les cotxeres del Metro.
3. El carrer Girona ha de ser només un vial de serveis interns del Parc.
4. Mantenir o disminuir l'actual trànsit rodat per la carretera de la Roca, sense increments de vials, ni de vehicles, ni de velocitats.
   5. Conservar íntegrament el llegat del Parc del general Moragues, tant per respecte a una generosa donació com per pura lògica, en el context dels terrenys del Parc de Can Zam.
   Ens cal un nou debat ciutadà sobre el futur del Parc de Can Zam i si per dur-lo a terme amb garanties cal deturar les obres, que es deturin.
   Comfiem que el Consistori facilitarà aquest necessari i urgent debat: és la seva responsabilitat i la nostra, com a ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma.

Ferran, 30.09.02

pàg. 3

L'AJUNTAMENT DE REBAIXES

       Ja ho va advertir el professor Aranguren que no hi podia haver ètica sense estètica. Però amb el temps, si l´ètica és sovint subornada pel poder, l´estètica ens l´endosen com a única moneda de canvi. En aquest món de mercaders, com del que es tracta és de vendre i comprar, l´Ajuntament fa temps que s´ha llançat a una cursa frenètica de rebaixes lingüístiques al gust del govern i cort de Madrid. Com a exemple, els genuïns productes lolailos llançats aquest estiu amb format CD, amb una petita concessió al català, per no ensorrar del tot l´autoestima territorial. L´assortiment segueix amb revistes com SC (també denominada Sense Català) amb tirades del 0% en el nostre idioma. Altres productes de l´estètica idiomàtica oficial com l´Ajuntament Informa, poden reforçar una mica els percentatges lingüístics, en cas de coincidència amb les sardanes.
       Fins i tot, les parets del nostre consistori estan demostrant la certesa de la teoria de la relativitat, en els conceptes espai-temps, en reviure algunes pàgines de mitjan anys 70 que créiem girades de la memòria històrica d´aquesta ciutat. Ara com abans, se segueix lluitant per evitar l´expoliació de les mateixes zones verdes. Les entitats ciutadanes son les úniques que s´atreveixen a fer oposició. Es repeteix el mateix cognom a l´alcaldia. I l´ús del català, l´idioma propi de Catalunya, és marginat per l´Ajuntament fins a quotes testimonials. Fins i tot aquells regidors, que malgrat portar molts anys en els seus càrrecs públics, no han articulat mai cap paraula en aquest idioma, se'ls ha afegit, com a reforç de la seva incultura lingüística, un nou grup dfranquista que, amb total coherència amb el seu ideari, tenen el català travessat.
    A la nostra ciutat la majoria de ciutadans som immigrants de 1ª, 2ª o 3ª generació, i no es pot negar la cultura d´origen dels nouvinguts (d´ara o d´abans), del que es tracta és d'educar, estimular i donar exemple, que no s´ha de ser refractari a la cultura del país d´acollida. I és precisament en aquest aspecte on la llengua és un dels instruments més importants d´arrelament i d´integració.

Sabem que les colònies permanents d´immigrants tenen tendència a enrocar-se en sí mateixes formant guetos culturals aïllats. L´Ajuntament, com a institució representativa més propera al ciutadà, no està a l´alçada de les circumstàncies en la difícil normalització de la nostra llengua com a vehicle preferent de comunicació i cohesió, en una població cada cop més diversa. Per tant, si l´ètica dels nostres dirigents, cada cop més clònics, ha sigut enterrada pels manuals d´economia i la romeria del vot fàcil, des de l´altra banda seguirem reivindicant l´estètica del nostre idioma per continuar resistint.

A. R.

Portada del fullet propagandistic, naturalment en castella, que l'Ajuntament va repartir a l'Expocoloma

Calendari de reunions dels grups de la Xarxa		Informa't amb el web de la Xarxa Activitat de la Xarxa Activitats de l'Ateneu Actualitat de la Ciutat Moviments Socials Democràcia participativa Antiglobalització Actualització contínua http://lanzadera.com@laxarxasc
Acció Glokal els dilluns a les 20 h Cooperativa de consum El Cabàs els dimarts a les 19 h Participaació! (Democràcia participativa) els dimarts a les 20.30 h	Permanències de la Xarxa els dimarts a les 19 h.

	Un petit descans mentre preparava la festa alternativa que va organitzar l'Ateneu i on la Xarxa hi va participar

Edita: Xarxa de Santa Coloma
Ateneu Popular Julia Romera C/ Santa Rosa, 18 (al costat de la plaça Baró)
SCG, 08921.Tel. 93 466 27 41. a/e : laxarxasc@mixmail.com Pàgina web : http://lanzadera.com@laxarxasc

pàg. 4

Tornar a la pàgina principal

Tornar a Infogrames