Núm. 24

 Infograma


Juliol

de 2002

   

 

   

 

 

  EL PODER DEL NOSTRE CONSUM

El sistema econòmic actual esta fonamentat en l'espiral de produir i consumir. Es pot dir que el consum és la peça clau que fa moure l'econo­mia. Així, doncs, el model social en que vivim no és sinó la conseqüència directa del nostre consum. O si no, qui alimenta les grans multina­cionals? Qui manté els beneficis de les grans superfícies comercials? En definitiva, a quines empreses donem els nostres diners quan consu­mim? Per això hem de consumir responsablement. Però que és el consum responsable?
   Cada empresa productora porta a terme la seva activitat segons uns valors determinats - generalment moguts pel bene6ci econòmic. I nosaltres, els consumidors, normalment, per triar els productes tenim present: la marca, el preu... Però, oblidem (i no se'ns dóna aquesta informació) altres informacions: d'on provenen les matèries primeres? Respecta el medi ambient? Quants quilometres "ha fet" el pro­ducte abans d'arribar a les nostres mans? Quines són les condicions laborals dels seus treballa­dors/es (sobretot explotació de dones i nens!!!)? Afegir aquests criteris quan comprem és el que s'anomena consum crític, responsable o ètic.
   Si volem avançar cap a un model de socie­tat més justa, solidaria i respectuosa amb el pla­neta, que els nostres actes siguin coherents amb les nostres idees, haurem de tenir present tots aquests altres criteris quan consumim. Podem pensar que possiblement, influïm més en la societat quan anem a comprar que quan anem a votar. Si consumim de forma responsable, bus­cant altres formes de consum:  comerç de segona mà, potenciant el comerç local i el comerç just... les empreses, de mica en mica, per no per­dre els clients, es veuran forçades a anar afegint aquests criteris ètics i no tenir present només els criteris econòmics.
                                                    Montse
                     (Cooperativa de Consum El Cabàs)

 


              Per una Festa Major popular i participativa

L’Ajuntament ens ha tret la fira de la Festa Major. Probablement no ens adona­rem fins que anem a Can Zam i no la veiem. Potser alguns ni se n'adonaran. I és que la Fira de la Festa Major ha patit una lenta però continua agonia durant la dècada dels 90. És la conseqüència lògica i final d'una estratègia d'ofegament de la fira de la Festa Major pel Consistori. A la dècada dels 90, es va trencar Can Zam com a eix vertebrador de la Festa Major en diversificar per tota la ciutat l'oferta dissenya­da per l'Ajuntament. Aquesta oferta incloïa concerts que acabaven passades les dues de la matinada i que deixaven buida la Festa Major per tres motius: 1- mentre dura­ven perquè li treien el públic potencial i el poc que hi anava se'n tornava; 2- l'horari d'acabament dels concerts dissuadia d'anar a una fira que tancava poc després; 3- la llunyania geogràfica de Can Zam respecte a les zones de concert (només es fa Can Zam el concert de dilluns nit, quan l’endemà és laborable). A tot això cal sumar-li el desencis de les persones que hi anaven, es trobaven poc ambient i marxaven, provocant un efecte de bola de neu que va acabar arrossegant a les pròpies associacions que muntàvem xiringuito.
   Les associacions, frustrades de molt treball i poc benefici, no hem reaccionar davant d'aquest procés i ara, quan l'Ajuntament enterra amb l'excusa d'unes obres ­una fira que prèviament ha ofegat lentament, callem. Els últims anys només han estat la crònica d'una mort anunciada i les associacions hem callat, no sé si per por a l'as­sassí o perquè estem mortes també (qui penseu que exagero, digueu-me que hagués passat si ens haguessin tret la fira fa deu anys).
    L'Ajuntament ens podrà donar xifres de "participació" en uns events fets a cap de taló i sense cap imaginació, però que no ens confonguin: allò que ells anomenen "par­ticipació" en realitat és "assistència" . Les festes podran haver millorat o empitjorat, però en qualsevol cas ja han deixat de ser festes populars.
    Però depèn, de nosaltres i no pas de l'Ajuntament que tornin a ser-ho. La democràcia no es demana, s'exerceix. Per això, l'Ateneu Popular Julia Romera organitza la Festa Major Alternativa a la glorieta del Parc Europa, a tocar de les piscines de Can Zam. Muntem una festa com a manera de resistència activa i pacífica a una festa cada cap més institucional i mercantilitzada, que s'allunya del caràcter popular i col.lectiu que li imprimeixen les associacions locals com a eix vertebrador. Des de l'Ateneu, imaginem que faríem només amb els sis milions que cobrarà una artista de l'alienant "Operación Triunfo", i més enllà de somiar-ho, comencem a construir-lo. Crearem un espai al Parc Europa que sigui implícitament reivindicatiu de la fira que ens han tret i d'una nova Festa inspirada en altres valors. La nostra Festa Major Alternativa serà tan gran com nosaltres voldrem que sigui. Tothom té quelcom a aportar, des de treball logístic a imaginatiu. Si vols una Festa Major on més enllà de deixar-te assistir, et dei­xin participar, comença a construir-la: Vine i participa!

                                                                                                                                            Ramon

 

 
 

 

 
     

pàg. 1



EL parc del Raval i la democràcia participativa
 

Quan vaig escriure el primer article sobre democràcia participativa tenia l’esperança que algú s’animaria i començaria, d’aquesta manera, un debat entre diferents persones. Però no he aconseguit. Així que segueixo amb el meu soliloqui. Tractaré de llançar l’ham a profunditats diferents per veure si algú pica i així comencem el tan desitjat debat.
Un altre moment que em sembla s’hauria d’haver consultat els ciutadans és per a la transformació de la part del Raval situada a la vora del riu. Els comerciantsdefensaven la transformació

 els cauen bé els joves que no practiquen l’esport nacional. Aquest greix, més aviat merda, aquesta forma descarada d’embrutar no l’ha  sancionat la regidoria de Medi Ambient. Em consta que la policia municipal ho ha vist però ha fet l’avís corresponent?
A la part de baix disposem d’un pàrquing gran i bonic, perdó volia dir parc. Un gran parc que els caps de setmana i tota la resta de dies que hi ha partit es converteix en un pàrquing gegantí. En aquest lloc s’han permès destrossar les branques dels arbres, hi ha un arbre mig caigut fa temps i no s’han  

sobre la base que seria un gran benefici per al barri, que la sortida del passeig Sant Jordi seria un alleujament per al trànsit, que hi hauria més moviment de persones, que es notaria la prosperitat... Ignoro si han augmentat les seves vendes però el que és cert és que sempre han tingut una habilitat especial per fer passar els seus interessos com si fossin els de tota la ciutadania.
En aquest lloc disposàvem de dos camps de futbol: un que estava vallat i on jugava la Unión Deportiva Obreros, l’equip del barri, i una infinitat d’equips que, si no estic mal informat, es van

  molestat a redreçar-lo, s’hi posen a rentar els cotxes, s’han arrencat els pivots que hi prohibeixen l’entrada, els cotxes fins i tot aparquen al costat dels gronxadors on juguen les criaures... Com que normalment passa els caps de setmana coincideix que la gent té més temps per seure als bancs o simplement per passejar.
Abans obria o tancava la reixa directament la policia locla però sembla que és molta feina. Ara, se n’encarrega un home dels que cuiden el camp. Quan li dius que això és un parc et contesta que té permís de l’Ajuntament.

 veure obligats a traslladar-se a Can Zam. A l’altre també hi jugaven diferents equips de barri i gran quantitat d’infantils. A la primavera i l’estiu era rara la tarda que no estigués ple de joves del barri jugant al futbol. La meva filla petita, per exemple, hi va aprendre a anar amb bicicleta.
Ara tenim un gran camp municipal on només juga la Grama i els equips del planter. A la part alta, on és la llotja, deixan anar de tant en tant un greix que fa veritable fàstic. Aquest greix el vessen perquè no s’hi puguin seure els joves. Sembla que no

Crec que abans de dur a terme aquesta transformació s’hauria d’haver consultat tots els ciutadans i ciutadanes del Raval. Potser el veïnat hauria preferit el pàrquing en lloc d’un parc però em sembla més que dubtós que haguessin acceptat un pàrquing de cap de setmana i per a gent que, en la seva majoria, no és del barri. Estic convençut que es va perdre una oportunitat de posar en pràctica la democràcia participativa.
 

Carlos

 


Ha arribat la democràcia participativa amb el nou reglament de participació ?
 

En el Ple del dia 25 de juny, els quatre grups municipals van aprovar el nou reglament de participació ciutadana. Malgrat que aquest nou text legal inclou algunes millores respecte a la situació anterior, com per exemple el compromís municipal de garantir espais adequats i suficients en els mitjans de comunicació local perquè particulars i entitats puguin informar i opinar (compromís que caldrà verificar que es compleixi), en moltes altres qüestions dóna la impressió que els partits del consistori segueixen desconfiant de la ciutadania i les entitats.
Per exemple, per aconseguir el dret d’audiència pública, caldrà recollir 2.000 signatures     
 

 individuals o de 30 entitats, el mateix que per tenir dret a incloure un punt en el Ple.
A més, el reglament institueix un seguit d’òrgans de participació ciutadana, però es reserva diversos mecanismes per garantir el suport de la majoria dels seus membres i, a sobre, no tenen cap capacitat decisòria, només consultiva
Bé és cert que qualsevol reglament municipal de participació ciutadana es troba limitat per lleis de rang superior molt restrictives (des de la Constitució espanyola fins a la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada per la Generalitat), però fins i tot acceptant aquestes limitacions, es podria

 

haver donat més protagonisme a la ciutadania. De fet, el text colomenc es basa en un reglament-tipus de participació ciutadana aprovat el desembre del 2001 per la Federació Española de Municipios y Provincias (la presidenta de la qual és l’alcaldessa de València, Rita Barberà, del PP, perquè us en feu una idea) i, fins i tot, aquest reglament és més participatiu que el colomenc en coses com el dret d’audiència pública, les funcions del consell de ciutat, la intervenció als plens o la publicitat de les reunions dels consells sectorials.
Un cop més, la democràcia autèntica haurà d’esperar.

Jordi

 

 
     

pàg. 2


Santiago Vidal:

" La justícia
és un desastre"

 

en construcció

 
 
     
     

pàg. 3



Solidaritat amb els afectats de Santa Rosa!
 

      El projecte de Santa Rosa forma part de l'entramat econòmic especulatiu al qual ens ha anat sotmetent la nostra exalcaldessa Manuela de Madre. Com a herència, als seus vassalls de l'ajuntament els ha deixat una Santa Coloma con­vertida en un veritable focus social amb problemes d'habitatge, caos circulatori i manca d'espais socials alternatius.
    L'últim episodi és el que ha passat al barri de Santa Rosa. El metro vol ampliar les seves fronteres i esta disposat a arrasar amb el que sigui. Com si es tractés d'Hernán Cortés a l'Amèrica de 1520, el regne de Castella desitja ampliar els seus marges i fron­teres arrasant com els conqueridors van fer amb els azteques de Mèxic.
    Així, es presenta un programa de dues alternatives per a l'ampliació del metro: edificar el metro i eliminar, en gran part, el pàrquing de Santa Rosa o edificar-lo a l'illa compresa entre els carrers Irlanda, avinguda dels Banús i Dalt dels Banús que afectaria a més persones. El grup municipal d'ICV dona suport a la segona opció, a l'illa.
   I com a conjunció d'aquesta aniquilació es presenta un pro­grama d'habitatge social, és a dir, la creació del metro passa in­eludiblement per la destrucció d'un gran nombre de vivendes. Els treuen de les seves terres com els reis catòlics van expulsar als moriscs de les terres castellanes. Els desterrem i els envien a l’exili. Però resulta que els afectats no callen i que les masses vei­nals surten al carrer tallant les autopistes i carreteres que troben al seu pas.
   Com a producte de la protesta social, l'Ajuntament s'afanya i ofereix un programa alternatiu: cases a la parròquia de Santa Coloma, 100 vivendes en 50 metres quadrats. La mentida no va enlloc: 50 me tres són impossibles per albergar tanta gent sense casa. A aquest ritme, la població haurà de refugiar-se a les mun­tanyes del Puig Castellar com abans ho varen fer els espanyols a la Guerra del Francès.

  També s'observa que una part important de la població no els dóna suport i solidaritat en el seu intent de minimitzar els efectes del cost social. Tot procés d'exclusió inclou un procés d'in­clusió. És a dir, aquelles persones que han vist com la seva plaça de pàrquing no ha estat vulnerada i que el preu econòmic de la seva vivenda puja no se sentiran afectades per tal exclusió, al contrari, ell serà el triar, l'afavorit que veurà renéixer un barri que disposarà d'un metro a l'abast de la majoria de persones.
  Si tenim en compte els darrers actes de recuperació veïnal, aviat ens adonarem del cost social tan alt que comporta. El grau de complicitat de la població serà constant, i si no surt al carrer per protestar per la situació, molt aviar tots i totes serem còmplices de l'expropiació de les cases de les capes subalternes de la ciutat. 

Juan    


Una altra mostra de menyspreu de l'Ajuntament envers l'opinió de veïns i entitats ha estat l'enderrocament de la masia de Can Bachs

Calendari de reunions dels grups de la Xarxa

Informa't amb el web
de la Xarxa

Activitat de la Xarxa
Activitats de l'Ateneu
Actualitat de la Ciutat
Moviments Socials
Democràcia participativa
Antiglobalització

Actualització contínua

http://lanzadera.com@laxarxasc
 


Acció Glokal
els dilluns a les 20 h

Cooperativa de consum
El Cabàs

els dimarts a les 19 h

Participaació!
(Democràcia participativa)

els dimarts a les 20.30 h


Permanències de la Xarxa

els dimarts a les 19 h.
 
 
 

Ocupació de l'inem el 20.J a la manifestació de la Coordinadora Anticapitalista (Assemblea de Joves i Xarxa)

 


Edita: Xarxa de Santa Coloma

Ateneu Popular Julia
Romera C/ Santa Rosa, 18 (al costat de la plaça Baró)
SCG, 08921.Tel. 93 466 27 41. a/e :
laxarxasc@mixmail.com  Pàgina web : http://lanzadera.com@laxarxasc
 

 
     

pàg. 4

   

Tornar a la pàgina principal

Tornar a Infogrames