|
Quan vaig escriure el
primer article sobre democràcia participativa tenia l’esperança que algú
s’animaria i començaria, d’aquesta manera, un debat entre diferents
persones. Però no he aconseguit. Així que segueixo amb el meu soliloqui.
Tractaré de llançar l’ham a profunditats diferents per veure si algú pica i
així comencem el tan desitjat debat.
Un altre moment que em
sembla s’hauria d’haver consultat els ciutadans és per a la transformació de
la part del Raval situada a la vora del riu. Els comerciantsdefensaven la
transformació
|
els cauen bé els joves que no practiquen l’esport nacional. Aquest
greix, més aviat merda, aquesta forma descarada d’embrutar no l’ha
sancionat la regidoria de Medi Ambient. Em consta que la policia municipal
ho ha vist però ha fet l’avís corresponent?
A la part de baix
disposem d’un pàrquing gran i bonic, perdó volia dir parc. Un gran parc que
els caps de setmana i tota la resta de dies que hi ha partit es converteix
en un pàrquing gegantí. En aquest lloc s’han permès destrossar les branques
dels arbres, hi ha un arbre mig caigut fa temps i no s’han
|
|
sobre la base que seria un gran benefici per al barri, que la
sortida del passeig Sant Jordi seria un alleujament per al trànsit, que hi
hauria més moviment de persones, que es notaria la prosperitat... Ignoro si
han augmentat les seves vendes però el que és cert és que sempre han tingut
una habilitat especial per fer passar els seus interessos com si fossin els
de tota la ciutadania.
En aquest lloc
disposàvem de dos camps de futbol: un que estava vallat i on jugava la Unión
Deportiva Obreros, l’equip del barri, i una infinitat d’equips que, si no
estic mal informat, es van |
 |
molestat a
redreçar-lo, s’hi posen a rentar els cotxes, s’han arrencat els pivots que
hi prohibeixen l’entrada, els cotxes fins i tot aparquen al costat dels
gronxadors on juguen les criaures... Com que normalment passa els caps de
setmana coincideix que la gent té més temps per seure als bancs o simplement
per passejar.
Abans obria o tancava la
reixa directament la policia locla però sembla que és molta feina. Ara, se
n’encarrega un home dels que cuiden el camp. Quan li dius que això és un
parc et contesta que té permís de l’Ajuntament. |
|
veure obligats a traslladar-se a Can Zam. A
l’altre també hi jugaven diferents equips de barri i gran quantitat
d’infantils. A la primavera i l’estiu era rara la tarda que no estigués ple
de joves del barri jugant al futbol. La meva filla petita, per exemple, hi
va aprendre a anar amb bicicleta.
Ara tenim un gran camp
municipal on només juga la Grama i els equips del planter. A la part alta,
on és la llotja, deixan anar de tant en tant un greix que fa veritable
fàstic. Aquest greix el vessen perquè no s’hi puguin seure els joves. Sembla
que no |
Crec que abans de dur a
terme aquesta transformació s’hauria d’haver consultat tots els ciutadans i
ciutadanes del Raval. Potser el veïnat hauria preferit el pàrquing en lloc
d’un parc però em sembla més que dubtós que haguessin acceptat un pàrquing
de cap de setmana i per a gent que, en la seva majoria, no és del barri.
Estic convençut que es va perdre una oportunitat de posar en pràctica la
democràcia participativa.
Carlos
|
|
|
En el Ple
del dia 25 de juny, els quatre grups municipals van aprovar el nou reglament
de participació ciutadana. Malgrat que aquest nou text legal inclou algunes
millores respecte a la situació anterior, com per exemple el compromís
municipal de garantir espais adequats i suficients en els mitjans de
comunicació local perquè particulars i entitats puguin informar i opinar
(compromís que caldrà verificar que es compleixi), en moltes altres
qüestions dóna la impressió que els partits del consistori segueixen
desconfiant de la ciutadania i les entitats.
Per exemple, per aconseguir el dret d’audiència pública, caldrà recollir
2.000 signatures |
individuals
o de 30 entitats, el mateix que per tenir dret a incloure un punt en el Ple.
A més, el reglament institueix un seguit d’òrgans de participació ciutadana,
però es reserva diversos mecanismes per garantir el suport de la majoria
dels seus membres i, a sobre, no tenen cap capacitat decisòria, només
consultiva
Bé és cert que qualsevol reglament municipal de participació ciutadana es
troba limitat per lleis de rang superior molt restrictives (des de la
Constitució espanyola fins a la Llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovada per la Generalitat), però fins i tot acceptant aquestes
limitacions, es podria
|
haver donat més
protagonisme a la ciutadania. De fet, el text colomenc es basa en un
reglament-tipus de participació ciutadana aprovat el desembre del 2001 per
la Federació Española de Municipios y Provincias (la presidenta de la qual
és l’alcaldessa de València, Rita Barberà, del PP, perquè us en feu una
idea) i, fins i tot, aquest reglament és més participatiu que el colomenc en
coses com el dret d’audiència pública, les funcions del consell de ciutat,
la intervenció als plens o la publicitat de les reunions dels consells
sectorials.
Un cop més, la democràcia autèntica haurà d’esperar.
Jordi |
