Infograma

Can Zam en perill...
El 12 de juny es va celebrar l'assemblea d'entitats de la Plataforma de la Serra de Marina. A la reunió van assistir representants d'una Quarantena d'entitats de la ciutat.
Es va parlar sobre el parc del Motocros i la victòria dels veïns i veïnes del barri a l'aconseguir que l'Ajuntament hagi enretirat el projecte inicial de fer pisos al bell mig del parc (caldrà, però, continuar alerta!). També es va informar de l'aprovació definitiva dels límits de la Serra de Marina i de la necessitat de continuar lluitant per la conservació del patrimoni històric i artístic de la ciutat. Per últim, el tema central de l'assemblea: Can Zam. Sembla ser que l'Ajuntament té pressa, ara, per aprovar l'ús definitiu del parc allunyant-se molt de la idea de parc urbà frondós. Per això es vol demanar un debat ciutadà on es tracti tota la globalitat del parc i, d'aquesta manera, afavorir un procés de democràcia participativa per decidir el futur de Can Zam.

campanya escoles bressol...
A Santa Coloma, la Plataforma per l'escola Bressol Pública està portant a terme una campanya de recollida de signatures per l'elaboració d'un mapa d'escoles bressol que garanteixi l'escolarització de la població entre 0 i 3 anys, per garantir els recursos per a la implantació d'aquest mapa i per l'elaboració d'un pla que implanti aquests serveis. Per a més informació us podeu adreçar al Casal del Mestre.

Actes a l'ateneu al juny,..
Diumenge 23... revetlla de Sant Joan a la plaça Baró a partir de les 21 hores. Hi haurà música en directe.
Divendres 28... sopar del primer aniversari de la reivindicació de l'Ateneu a la plaça de la Vila.
Diumenge 30... sortida matinal a la Serra de Marina i a la tarda cinefòrum amb Go Fish.
A partir del dimecres 19 i durant 4 dimecres seguits taller de teatre amb el Sergi Ots, El preu és de18 euros i es farà des de les 19,30 a les 22 h.

Ni Déu
se salva
del pla de xoc
de l’Ajuntament
a Santa Rosa

Tot sembla indicar que l’arribada de la línia 9 del metro al barri de Santa Rosa, comportarà un nou criteri d’atenció al ciutadà per part de l’Ajuntament de la   nostra ciutat. Els responsables del consistori municipal han posat a disposició dels afectats per l’expropiació dels seus habitatges un servei gratuït de psicòlegs per poder atendre la seva malmesa moral. Lloable iniciativa aquesta, que pretén compaginar la conquesta d’espais, en una ciutat mancada d’ells, amb l’atenció personalitzada dels ciutadans que en surten perjudicats pel canvi. Es podria dir que la mesura és equiparable a la que han tingut les autoritats de Nova York, per als afectats de les torres bessones, marcant lògicament les diferencies entre el cas d’aquella megàpolis i el futur enderrocament de l’illa de cases entre els carrers Irlanda i Banús, a la nostra ciutat. Fins i tot el nou titular de l’alcaldia s’ha implicat personalment fent visites domiciliàries a algunes de les famílies afectades. Un gest d’agrair i humanament reconfortant, que donaria peu a pensar que s’estan posant les bases per instituir la figura de “l’alcalde de proximitat”, si no fos perquè la seva assignatura pendent és que, pel que sembla, encara no es veí de Santa Coloma, un inconvenient que, modestament, creiem importantíssim per poder captar, a jornada completa i sense intermediaris, el ritme de respiració dels seus habitants. Des d’aquestes pàgines llancem la proposta pública de buscar habitatge al nostre batlle, suggerint el mateix barri de Santa Rosa, el Fondo o el Raval, com a zones privilegiades per poder contactar ràpidament amb la realitat dels problemes que afecten el municipi. De ben segur que la gent de l’Ateneu Popular no tindrà cap inconvenient a fer-li un gest de cortesia i posar la primera totxana, juntament amb l’obsequi del petit detall floral en un dels seus forats, com a símbol de pau i com a recordatori de la manca d’espais verds públics, adjectiu aquest últim, que exclou implícitament balconades i terrasses privades.
Tornant al pla de remodelació urbana, tot sembla indicar que de retruc també anirà a terra l’església catòlica de Santa Rosa per poder aixecar posteriorment, en aquell privilegiat indret, 28 habitatges nous per les famílies afectades per les expropiacions. Posats en contacte amb fons fidedignes, relacionades amb els experts assessors financers dels actuals propietaris de la finca, ens han informat que, segons sembla, el bisbat cedirà aquest apreciat bé terrenal a canvi de quedar-se els baixos del nou edifici, quedant pendent d’una segona fase la ubicació del campanar. Probablement serà en aquest posterior moment quan es tindran en compte alguns altres detalls importants, com el grau de compromís evangèlic dels veïns que opten per quedar-se amb l’àtic. Mesura aquesta que, de ben segur, serà polèmica, donada l’escassetat d’àtics a la nostra ciutat i que, a més, des d’un primer moment, i malgrat el bon ofici dels psicòlegs per pujar l’autoestima dels afectats, podria acabar excloent les famílies de poca fe.
                                                                                                  A.R.

pàg. 1

20-J VAGA GENERAL

El DIA QUE VAM DIR “PROU!”

El 21 de juny, un dia després de la vaga, cadascú de nosaltres estarà, ho vulgui o no, en un d’aquests dos còmputs: en el còmput dels qui han fet vaga o en el dels qui no l’han feta.
Segons un document intern de l’Administració, la nova reforma laboral provocarà que, en un any, 203.534 persones perdin el subsidi. Pots dir-te a tu mateix/a que aquesta retallada no t’afectarà, desentendre’t del problema i fer com si el 20-J fos un dia normal. Però pensa una cosa: el PP va provant fins a quin límit la gent aguanta submisament les seves agressions, i si el 20 de juny veu que la majoria no segueix la vaga s’inventarà noves maneres per treure’ns més drets i tenir-nos més controlats, i tard o d’hora això t’acabarà afectant també a tu. No fer vaga, a més d’insolidari, és suïcida.
Ara bé, també cal reconèixer que costa entusiasmar-se amb la vaga quan hem vist les cúpules sindicals de CCOO i UGT pactar amb Aznar (i abans amb Felipe) moltes altres retallades socials. Si en aquests moments hi ha 2 milions d’aturats, si la major part dels llocs de treball són precaris, si cobrem sous de misèria, si s’han privatitzat les empreses públiques, si han pujat els anys de cotització per cobrar la pensió, si han permès les ETT o si els grans empresaris fan el que volen en aquest país, és també per culpa dels dirigents de CCOO i UGT que ho han consentit. Sap greu dir-ho, però és així.
Llavors, què proposem fer el dia 20? Doncs proposem fer vaga i ocupar els carrers, però demanant moltes més coses que la retirada de la reforma laboral. Perquè aquesta reforma és només la gota que fa vessar el vas, un vas que durant molts anys s’ha

anat omplint d’atacs a la gent en tots els ordres: destrucció de llocs de treball, carestia de la vida, pisos a preus astronòmics, treballs kleenex (d’usar i llençar), degradació de la sanitat i l’educació públiques, criminalització de qualsevol dissidència (ara ja no som tan sols els okupes o els antiglobalització, ara ja són fins i tot els bisbes!), marginació i explotació dels treballadors immigrants amb la llei d’estrangeria, etc., etc.
Per tant, no és qüestió de conformar-nos demanant simples pedaços. És l’hora de començar a reivindicar solucions generals. Hem de convertir el 20 de juny en el dia que vam dir “Prou!”; el 20-J ha de marcar l’inici d’un procés que ens porti a una societat més justa i democràtica. Així doncs, comencem a lluitar per aquelles coses que veritablement eliminaran l’atur, la pobresa i l’exclusió social al nostre país; comencem a exigir democràcia de veritat en un moment que Aznar s’està convertint en el nou Franco.
En resum, naturalment que exigim la retirada del decret del PP de reforma laboral, però també reivindiquem:

1. La distribució de la riquesa i, com a primera mesura, la renda bàsica
A l’Estat espanyol hi ha prou riquesa perquè tothom visqui dignament; el problema és que es gasta en coses inútils (en armament, per exemple) i que està molt mal repartida (el banquer Emilio Botín té més diners que 300 vegades el pressupost de l’Ajuntament de Santa Coloma, per exemple). Volem que s’implanti una renda bàsica, és adir, que cada persona rebi una quantitat periòdica,

suficient per cobrir les seves necessitats materials bàsiques. La renda bàsica és una forma de repartir la riquesa social i de fer realitat el dret a la vida; si neguem a una persona el menjar, l’educació, la sanitat o una casa li estem negant el dret a viure.

Per fer front a la política antisocial del govern, caldrà molt més que un dia de vaga general.
A la foto, resistència contra el desallotjament
de Can Mas Deu ( Nou Barris)

pàg. 2

... I EL 21 SEGUIR LLUITANT

La Xarxa per la vaga

Dilluns, 17 de juny
19 h: Acció dins el dia de mogudes descentralitzades a favor de la vaga.
Cita: 19,30 h. Ateneu.

Dijous, 20 de juny
9 h: Cercavila pro-vaga per la ciutat . Plaça de la Vila.
12 h: Participació en la manifestació. Sortida: Plaça de la Vila.

Aquests actes es fan juntament amb l'assemblea de Joves de Gramenet del Besòs i altres col·lectius dins l'anomenada Coordinadora Anticapitalista de Santa Coloma.

2. Treballar menys per treballar tots i viure millor

El 1919, la classe obrera va guanyar la jornada laboral de 8 hores després d’una vaga de dos mesos. 83 anys més tard, amb tots els avanços tecnològics que hi ha hagut, ¿encara necessitem treballar 8 hores o més per viure? No hi ha cap impediment tecnològic per produir el mateix reduint significativament la jornada laboral a 7 o 6 hores al dia; si no es fa, és perquè els empresaris sempre ambicionen guanyar més diners.

3. El dret a l’habitatge: ni gent sense casa, ni cases sense gent
¿Com podem consentir que un pis valgui 30 o 40 milions i que l’haguem d’estar pagant tota la vida? L’Administració ha de posar fi a l’especulació. Com? Doncs impedint als propietaris tenir els pisos buits mentre hi hagi gent sense sostre, limitant el preu dels pisos i obligant-los a posar els pisos en règim de lloguer.

4. L’aplicació dels drets humans
El govern del PP cada cop

s’assembla més a una dictadura:
desqualifica i persegueix qualsevolcrítica, criminalitza la gent jove (okupes, “ley del botellón”), permet la tortura a les comisaries (Amnistia Internacional denuncia 321 casos de tortura per raons racistes a mans de la policia), ataca el dret d’associació amb una llei de partits per il·legalitzar primer Batasuna i després ja veurem... Sense llibertat d’associació, d’opinió, de vaga, sense dret a la integritat física, no hi ha estat de dret.

5. La democràcia participativa
¿Democràcia és només triar qui ens manarà cada quatre anys? ¿Es pot considerar democràtica una societat en què les persones estan obligades a gastar bona part de la seva vida treballant en empreses governades com una dictadura? Si cada dia comprovem que els bancs, les multinacionals o els exèrcits manen més que els parlamentaris, ¡potser valdrà més que reivindiquem votar els directors de banc, els empresaris o els generals! La gent hem de tenir canals per opinar i decidir contínuament sobre tot el que afecta la nostra vida: a escala del país però també al barri, l’empresa, l’institut..

No som ingenus. Sabem que per obtenir aquestes cinc demandes que ens farien viure molt millor caldran no una sinó cent vagues generals. Però que no s’enganyin els qui van de realistes: possiblement el 20-J tampoc aconsegueixi una cosa infinitament més modesta com és que el PP derogui el seu decret. La principal victòria de la vaga l’haurem de buscar en nosaltres mateixos/es; si el 20-J fa canviar l’estat d’ànim col·lectiu, si ens fa abandonar l’individualisme, el passotisme, l’avorriment i la submissió al poder, per carregar-nos les piles de la solidaritat i l’esperança, de l’autoorganització i la revolta, aleshores la vaga haurà estat un èxit. Perquè el dia 20 de juny es tracta també que cadascú de nosaltres, siguem oficinistes o aturats, dones de fer feines o estudiantes, repartidors de pizzes o mestresses de casa, ens donem el gust d’expressar la nostra ràbia contra un sistema que ens ofega i ens aixafa.

Xarxa de Santa Coloma

pàg. 3


	Núm. 23
InfoGrama	Juny
	de 2002