Núm. 19

InfoGrama

Desembre

de 2001

Per la pacificació del trànsit,
gaudim dels nostres carrers.

El Grup Ecologista Gram-Ecologistes en Acció té previst encetar una campanya l’any vinent, d’aquí a quatre dies, sobre la pacificació del trànsit. Una bona campanya per fer un bon començament d’any! Aturar el desgavell que representa tenir una bona part de l’espai de la nostra ciutat ocupada pels cotxes és un dels objectius. Com molt bé apunta Gram només caldria fer un safari fotogràfic pels carrers de la ciutat per donar testimoni de que cada vegada és més insostenible la situació. Com diu el Francesco Tonucci Els cotxes són, de fet, els nous amos de la ciutat(...) Fer que tothom torni a gaudir d’aquest dret de moure’s lliurement a peu pel carrer és, per tant, un deure prioritari dels administradors, i alhora una manera correcta i responsable d’afrontar el futur de la ciutat.

JORNADES PER L'ATENEU

L’Ateneu de Santa Coloma va organitzar unes jornades de debat i reflexió, el primer cap de setmana de desembre, sobre el seu projecte de futur. La trobada va tenir lloc al casal de Can Mariner durant dos dies; el divendres va comptar amb la participació de dos ateneus que van explicar la seva experiència, Nou Barris i la Candela de Terrassa, i de l’historiador Juanjo Gallardo que va posar sobre la taula els antecedents de l’Ateneu a Santa Coloma. El dissabte s’hi van trobar les persones atretes pel projecte a la nostra ciutat que van reflexionar i debatre les característiques i la campanya a seguir per l’Ateneu. Com a cloenda de les jornades es va projectar la pel·lícula La estrategia del caracol.
     Al llarg del cap de setmana hi van passar al voltant de 100 persones. Unes venien a la xerrada, repetien al debat on en venien de noves i d’altres van arribar just per veure la pel·lícula. Totes però combregaven amb un projecte comú que ja comença a agafar forma. La seva presència continuarà al carrer i a moltes de les activitats que es realitzin a la ciutat; es continuarà demanant a l’Ajuntament, malgrat que s’entesti a censurar les notes que s’envien al Full Informatiu o frases com la que ve a continuació, la cessió d’un local per tirar endavant el projecte. Amb la casa gran hi va haver una primera entrevista on l’acollida, d’entrada positiva, va quedar desemmascarada amb la censura que una nota de l’Ateneu va tenir per dues vegades consecutives al full municipal.
      Les jornades plantejaven un doble repte: d’acollida i de futur. El nombre de persones que hi van passar alguna cosa deu voler dir i les decisions que es van prendre reafirmen el camí engegat de demanda d’un espai a l’Ajuntament. Potser sí que alguna cosa està cuallant!

El passat 2 de desembre es va fer una cadena humana amb el lema Aturem la guerra. Organitzada per diferents col·lectius de la ciutat, la va aplegar al voltant de 200 persones que van situar-se entre la plaça la Vila i la Rambla de Sant Sebastià, cantonada Irlanda. Al final de l'acte es va llegir dos manifestos, un de l'associació de dones revolucionàries afganeses (RAWA) i l'altre de la campanya Aturem la guerra.
 Al llarg de la cadena es van poder llegir altres lemes com Ni diners, ni persones per als exèrcits; Aturem les guerres...
L'èxit de l'acte segur que no va deixar indiferent ningú. Santa Coloma continuarà dient Aturem totes les guerres

MARATÓ DE LES ALTERNATIVES

EL MÉS CAP AQUÍ

Estimat senyor Futur, amb la meva més gran consideració:

      Li estic escrivint aquesta carta per demanar-li un favor. Vostè sabrà disculpar la molèstia.
      No, no temi, no és que vulgui conèixer-lo. Ha de ser vostè un senyor molt sol·licitat, hi haurà tanta gent que voldria tenir el gust; però jo no. Quan alguna gitana m’agafa la mà, per llegir-me-la, surto corrent abans que ella pugui cometre aquesta crueltat.
     I en canvi vostè, misteriós senyor, és la promesa que les nostres passes persegueixen i que volen sentit i destí. I és aquest món, aquest món i no un altre, el lloc on vostè ens espera. A mi, i a tants que no creiem en els déus que ens prometen altres vides als hotels llunyans del més enllà.
     I aquí hi ha el problema, senyor Futur. Ens estem quedant sense món. Els violents li donen cops, com si fos una pilota. Juguen amb ell els senyors de la guerra, com si fos una granada de mà; i els voraços l’expremen, com si fos una llimona. D’aquesta manera, em temo, que més d’hora que tard el món podria no ser més que una pedra morta girant a l’espai, sense terra, sense aigua, sense aire i sense ànima.

D’això es tracta, senyor Futur. Jo li demano, nosaltres li demanem que no es deixi desallotjar. Per estar-hi, per ser, necessitem que vostè hi segueixi estant, que vostè segueixi essent. Que vostè ens ajudi a defensar la seva casa, que és la casa del temps.
    Faci’ns aquest favor, si us plau. A nosaltres i als altres: als altres que vindran després, si és que tenim un després.
Li saluda atentament,

Un terrestre

EL TURISME DE DESPRÉS

Enterraments celestials, preus terrenals. Per 12.500 dòlars tindrà vostè la tomba a la Vall del Silenci: Descansi en pau. A la lluna , ofereix l'empresa dels Estats Units Celestials Inc, que ja té tres satèl·lits funeraris en òrbita. Els coets portaran les cendres dels clients des de la base de Cap Cañaveral. Per un preu addicional de 5.600 dòlars, L'empresa Earthview ofereix un vídeo de llançament i assegura l'enviament d'un epitafi digital cap a una estrella que serà batejada amb el nom del finat. Aquests van ser els dos primer epitafis enviats al cel:
Quina vista tan magnifica.
El meu esperit és lliure per elevar-se.

Eduardo Galeano

SALVEM CAN BACHS !
 

El passat 11 de desembre, l’Associació de veïns i veïnes de riu Nord va convocar una reunió on van assistir entitats de la ciutat i representants del grups municipals de l’Ajuntament. L’objectiu era parlar sobre la descatalogació, per part de la casa gran, de la masia de Can Bachs que és a tocar del Casal del Riu Nord, al carrer dels Safareigs.
   Gairebé dues hores de reunió van deixar molt clares les postures: l’equip de govern que defensava la descatalogació de la casa i la urbanització de la seva superfície i els voltants i la dels veïns i veïnes que opten per la seva conservació.
La trobada va voler ser un toc d’atenció per demostrar que és un tema que preocupa i pel qual es vol lluitar. Des de fa temps l’associació reivindica que la masia no s’enderroqui i que es mantingui com a zona històrica de Santa Coloma ja que es troba dins del conjunt més antic de la ciutat. Destaquen, sobretot, el seu valor d’entorn, de conjunt, de nucli antic que encara queda; de valor d’ús com a equipament sòciocultural, de valor històric i de valor sentimental que, es recorda en nombroses ocasions, és tan apreciable com l’arquitectònic. Tots aquests aspectes es consideren prou importants per conservar aquest nucli amb Can Bachs inclosa. Com diu un veí  peça que es destrueix, peça que es perd. El valor de la masia no és la masia pròpiament sinó és el fet que marca la meitat del carrer dels Safareigs, és el valor de l’ambient del carrer i això és objectivable. Conservar el patrimoni a Santa Coloma és més valorable que, potser a altres ciutats, perquè n'hi ha molt poc.

    La postura del govern municipal, amb l’oposició de Convergència i el Partit Popular, va incidir en el poc valor arquitectònic de la casa, en els guanys que tindria la zona amb la plaça que hi ha d’anar i que el concepte de carrer no es perdria amb l’enderrocament.
      El document de descatalogació és públic i tothom se’l pot mirar. L’associació de veïns ho ha fet i hi pensa recórrer. Anima a altres grups de la ciutat a fer el mateix perquè consideren que no és només una lluita de barri sinó una lluita de tota la ciutat per conservar la memòria històrica a través del seu patrimoni. I Can Bachs, sens dubte, ho és!

pàg. 3

REFLEXIONS SOBRE LES NOVES FORMES DE LLUITA
 

Sovint, en l’àmbit de les accions que porten a terme els moviments socials, es parla de fer accions creatives, noves, que cridin l’atenció. Fins i tot, han sorgit tímidament grups que treballen temàtiques de tota la vida però des de l’òptica de noves formes de lluita, des d’una òptica artística. Aquest apropament a la renovació pot tenir traduccions diferents. L’assumpció que les formes fins ara utilitzades han quedat obsoletes, la fugida d’allò que recorda el moviment obrer com abanderat de les lluites passades, la nova situació del món requereix noves respostes adequades al moment. La persecució de les noves formes, malgrat el seu triomf total a la discussió teòrica, no s’ha acompanyat d’una proporció en els actes que es duen a terme. Potser sigui la manca de reflexions i arguments o la por al desconegut, al que no acabem de controlar... Per això aquesta aportació, a la reflexió, la discussió, al pensar sense embuts, per acabar de superar la dicotomia entre formes noves-formes velles.
    Potser l’autocrítica és el començament de qualsevol evolució que en el fons és sobre el que estem donant voltes. Una evolució que tard o d’hora s’hauria de produir al sí dels moviments socials. És cert que fer les coses de forma innovadora és més complicat perquè no tan sols implica fer-les sinó que implica posar-se a pensar i no de qualsevol manera. El pensar aquestes accions requereix fer-ho obertament, sense prejudicis, d’una forma alliberadora, amb frenesí, ràpida (potser la primera sensació és la vàlida), incisiva, maliciosa, irònica, artística, provocadora, humorística... Si el resultat ha de ser diferent, la forma de pensar també ho ha de ser , hem de dotar-nos de noves eines per trobar noves solucions. La complexitat d’aquesta nova societat també fa més difícil el procés per entendre les claus de comunicació amb què es regeixen. Tenim, però, un munt de possibilitats només amb el fet d’ anar amb els ulls ben oberts pel carrer,

perquè podem aprendre d’allò més insignificant. La propaganda comercial és un bon camp per aprendre les claus comunicatives d’aquesta nova societat.
     La creació artística en el sentit més ampli (ja que la propaganda és un art) ens ofereix un munt de possibilitats que no hem sabut utilitzar, però torna a tenir un inconvenient: l’art no accepta receptes, implica un parar-se a pensar, a trencar amb les tendències clàssiques. Per tant, ens trobem davant d’una situació on els moviments han d’assumir la seva edad adulta: ja no tenen receptes ni consignes a seguir, ara han de parar-se a pensar com fer les coses i això implica certa por perquè allò que es troba fora dels nostres esquemes se’ns escapa, requereix esforç mental. Però, potser valgui la pena. 

Ricard

DESASTRE ECOLÒGIC

Ens ha arribat un comunicat d’uns veïns molestos amb els fets que van passar el dia 15 de novembre. Diversos arbres (acàcies, xipresos i pollancres) van caure al centre de dia Puig Castellar i al Parc Europa a causa dels forts vents. El problema arriba quan la solució que s’adopta és la aniquilació d’aquests arbres. És curiós que el  tècnic de SUCSA, José Luis Cuadrado, sota l’ordre del qual es tal·len els arbres, havia fet un escrit anys enrere criticant una situació similar; però llavors sota l’ordre de

 Julián Trapero, actual encarregat de la neteja. A més, els veïns també es queixen de la incompetència i de la poca professionalitat tècnica de l’empresa. I també, dels pocs recursos en matèria de seguretat i prevenció de riscos laborals que l’empresa disposa  quan hi ha una actuació que ho requereix. A més, recomana, per un altre cop, redreçar els arbres que s’han torçat i que no estan morts, a fi d’evitar futurs desastres ecològics.

pàg. 4

Tornar a la pàgina principal

Tornar a Infogrames